Quan les fronteres desapareixen

Hi ha concerts que neixen dins un gènere.

I n'hi ha d'altres que apareixen justament allà on els gèneres deixen de ser importants.

Ànima en Tres parteix d'una combinació poc habitual: flauta, piano i percussió flamenca. Tres instruments que provenen de tradicions diferents i que sovint ocupen espais separats dins la programació musical.

Aquí, però, comparteixen un mateix llenguatge.

El programa transita des del romanticisme de Franz Borne fins a Paco de Lucía, Manuel de Falla o Chucho Valdés. No es tracta de passar d'un estil a un altre, sinó de descobrir els punts de contacte que existeixen entre tots ells.

El ritme, la improvisació, la melodia i l'escolta apareixen una vegada i una altra sota formes diferents. Les fronteres entre música clàssica, flamenc i influències llatines es tornen més permeables i les obres comencen a dialogar entre elles.

Potser aquesta és una de les característiques més interessants de la música actual: la possibilitat de mantenir les arrels sense quedar-hi tancats.

Ànima en Tres no abandona cap tradició.

Les posa en conversa.