Idioma del programa:
Català · Castellano · English · Deutsch

PROGRAMA

Robert Schumann (1810–1856)

  • Quartet amb piano Op.47

    I. Sostenuto assai – Allegro ma non troppo

    II. Scherzo: Molto vivace

    III. Andante cantabile

    IV. Finale: Vivace

Johannes Brahms (1833–1897)

  • Quartet amb piano Op.25

    I. Allegro

    II. Intermezzo, Allegro ma non troppo

    III. Andante con moto

    IV. Rondo alla Zingarese, Presto

Sobre els intèrprets

Miclen LaiPang (violí), Clara Mascaró (viola), Marc Alomar (violoncel) i Llorenç Prats (piano) es reuneixen en aquest concert per interpretar dues de les obres més representatives del repertori romàntic per a quartet amb piano.

La formació combina la trajectòria internacional de Miclen LaiPang amb la de tres músics mallorquins que desenvolupen una activitat continuada dins la interpretació, la docència i la música de cambra. Aquest programa els reuneix al voltant d'una de les formacions més exigents i equilibrades del repertori, construïda des de l'escolta, el diàleg i el treball compartit entre els quatre instruments.

Quaderns

Schumann, Brahms i una amistat decisiva

La història d'una trobada que va canviar el curs de la música romàntica.

Llegir el Quadern.

Brahms - Schumann · quartet amb piano

Sobre el programa

El quartet amb piano ocupa un lloc singular dins la música de cambra. La combinació del piano amb violí, viola i violoncel permet una gran riquesa tímbrica i un equilibri constant entre el discurs col·lectiu i la personalitat de cada instrument.

El Quartet amb piano en mi bemoll major, op. 47 de Robert Schumann, escrit el 1842, forma part del seu extraordinari any dedicat a la música de cambra. L'obra destaca per la naturalitat del discurs, la intensitat lírica i una escriptura en què els quatre instruments dialoguen amb una gran llibertat expressiva.

El Quartet amb piano en sol menor, op. 25 de Johannes Brahms, compost el 1861, és el primer dels tres quartets amb piano que va publicar. L'obra desplega una arquitectura sonora sòlida i una escriptura d'una gran densitat expressiva, culminant amb el cèlebre Rondo alla Zingarese, un dels finals més brillants i virtuosos de tot el repertori camerístic.

Interpretades dins una mateixa vetlada, aquestes dues obres ofereixen una mirada complementària a dues de les grans veus del Romanticisme alemany i a una de les formacions més riques i exigents de la música de cambra.